ROCH ALAN

alan.roch [at] wanadoo.fr
11000 Carcassonne
Activité(s)
Ecrivain
Genre(s)
Poésie, théâtre
Livre jeunesse
Littérature
Animations(s)
Lecture
Langue(s)
Occitan
Biographie :
Alan Roch (nascut a Carcassona, en 1952).
Ausiguèri l’occitan dins la familha e comencèri las accions per la lenga dins la seguida de 1968. Noirit pels poèmas e romans de Joan Bodon, Leon Còrdas, Ives Roqueta, Joan Larzac (e plan d’autres), siá per la paraula (contaire, cronicaire ràdio), siá per l’escrit (jornalisme, literatura), vòli trasmetre tot lo saber amolonat per la lenga nòstra, mas tanben se’n servir coma mejan de creacion e d’invencion per prene plaça dins lo grand concèrt planetari. Suènhi al mai que se pòt un agach ironic e critic sus l’anar de la societat presenta. D’autra part, utilizi los mots coma una matèria plegadissa per jogar amb los sons, las semblanças, trapar formulas e formuletas, vertats vertadièras e falses provèrbis autentics per se daissar menar suls camins d’una musica imaginària.
Foguèri regent de temps e, dempuèi 2001, aprèp responsabilitats divèrsas dins lo moviment associatiu occitanista, soi animator cutural departamental de l’Institut d’Estudis Occitans d’Aude. Animi tanben dempuèi 1980 las colleccions literàrias de l’IEO-Aude : Vendémias e Farfadet.
Alan Roch : j’exerce ma plume occitane dans divers domaines : poésie, littérature enfantine, chroniques, traductions, … Après avoir été instituteur, je suis depuis 2001 animateur culturel départemental de l’Institut d’Estudis Occitans-Aude. J’anime également les collections littéraires de l’IEO-Aude : Vendémias et Farfadet.
Alan Roch est le nom occitan d’Alain Rouch.
Bibliographie non exhaustive :
Sous le patronyme d’Alan Roch :
Manja e parla, préface de Micheu Chapduelh, éd. IEO/Vendémias, 2022 (régionalisme). Alfà-bestiari, éd. IEO/Vendémias, 2022 (poésie). La manrega de la tartuga , éd. ADEO 2012 (chroniques). L’ipopotam mesopotamian, éd. ADEO, 2011 (chroniques). Mots descrosats , éd. ADEO, 2010 (chroniques). L’escaumièr de la serena, éd. Farfadet, 2009 (jeunesse). Lo serpentigraf, éd. ADEO, 2008 (chroniques). Lo planh del tiron enraumassat, éd. ADEO, 2007 (chroniques). Just per dire... , éd. ADEO, 2006 (chroniques). Lo libre de Breissalina, éd. Farfadet, 2005 (jeunesse). Tot en Òc, collectif, éd. IEO, 2005 (dictionnaire). Lo libre de Piconèl l’eiriç, coauteur Joan-Jaume Delpotz, éd. Farfadet, 2004 (jeunesse). Una granda lampada de vin, éd. ADEO, 2004 (chroniques). Pataflòsc, éd. Farfadet, 2003 (jeunesse). Papieròts romegaires, éd. ADEO, 2003 (chroniques). 13 coma rugbí, éd. IEO-Descobèrtas, 2000 (récit). Al solelh de las lèbres, éd. Farfadet, 1999 (jeunesse). Las patas del mila-patas, éd. Farfadet, 1996 (jeunesse). Mai o mens, éd. Farfadet, 1991 (jeunesse). Lenga de gat, éd. Farfadet, 1991 (jeunesse). Lo Galapachamau alfazedic, éd. Vendémias, 1990 (récit). Las pendulas sens agulhas, éd. Farfadet, 1989 (jeunesse). La pèl de l’ors, éd. Vendémias, 1985 (récit). E las galinas auràn de dents, éd. Vendémias, 1980 (récit). Lo vèrme dins la frucha, éd. Viure a l’Escòla, 1978 (récit).
Traduction :
Histoires salées du Moyen-age, co-traduit de l’occitan avec Marie Cailly et Jean-Louis Marteil, éd. La Louve, 2008 (chroniques).
Traductions en occitan :
Barbunògre, de l’école de Roullens, éd. Farfadet, 2001 (roman). L’uèlh del lop, de Daniel Pennac éd. IEO-Bib’Òc, 1997 (roman). Sus las ribas del Mississipí, de Robert Desnòs, éd. Farfadet, 1993 (poésie).
Sous le pseudonyme d’Alain Rouch :
Littératures nationales d’écriture française : Afrique noire, Caraïbes, océan Indien : histoire littéraire et anthologie, coauteur Gérard Clavreuil, éd. Bordas, 1987 (histoire littéraire).
Extrait inédit :
RES ES JAMAI A-C.ABAT !
Per sa conferéncia venenta, lo savi Can-Goró Albèrt-Confucius Abat (A-C. Abat, pels intimes) barjacarà sus aquel tèma de sason e de rason, de pic (de Bugarach) e de repic : " Epistemologia de la centralitat algebrica dels preliminaris polimorfics de la fin ".
Albèrt-Confucius nasquèt a la Becèda de Saut. Son patronime marca una filiacion segura amb quauque paire coquinòt d’una abadiá lengadociana (vist sa ventresca, probablament La Grassa). Perseguit per sa predestinacion, foguèt a La Becèda de Lauragués que coneguèt la revelacion un jorn qu’una serviciala daissèt tombar una caçòla tota cauda de caçolet. Lo paragdima conceptual d’aquela fin simbolica e reala dels favòls dobriguèt lo camp semantic e romantic de sas soscadissas suls anar-e-venir del monde. Se descobriguèt goró a una partida de XIII dels Australians a Domèc : " Quand goró serai, lo Mèstre del Monde vendrai ! ". Mas lo tèrme de goró pòt tanben remandar a l’animal totemic de son enfància, lo pòrc agoludat dins la fanga : " Gorron ! Gorron ! ".
Dins lo rotlament asimptotic d’una batariá, lo Mèstre s’avançarà e lançarà sa devisa : " Quand tot serà acabat, i aurà pas res mai a faire " que dobrís l’Òbra : Lo Libre de las Pensadas e dels Pansaments-Opus humani e sas frasas definitivas qu’enfonzan las pòrtas dobèrtas sus l’al-delà de l’Èsser e del Non-Res existencial mas referencial çaquelà : "Qual manja trufas a la patarufa per la sant-Radulfe vendrà jamai Tartufe. Lo fons de sa pensada es pas la fin de l’istòria."
Voir toutes les parutions de ROCH ALAN